TAWRIRT MOUSSA (SIWEL) — Aux environs de 9h ce matin, une délégation du Mouvement pour l’autodétermination de la Kabyle s’est rendue à Tawrirt Moussa pour se recueillir sur la tombe de Matoub Lounès, assassiné le 25 juin 1998 par le pouvoir algérien et ses acolytes. Conduite par son président Bouaziz Ait Chebib, la délégation officielle du MAK, composée de plusieurs cadres et militants dont Abdellah Gherab, Fatiha Rahmouni, Youcef Beneddine (Blessé du printemps noir), Djaffar Khenane, Hamid Ouyad, Karim Rahmani, a déposé une gerbe de fleur à la mémoire du rebelle. Siwel publie dans son intégralité la déclaration en kabyle rendue public par le MAK en signe d’hommage à Matoub Lounes.

 

Aggad i t-yenγan, ur wwiḍen ara iswi-nnsen. Lwennas yekka-d nnig tatut, ur as tezmir ara lmut. Yeswa adrar s idammen-is, xas tafekka-s ddaw tmedlin, ssut-is ad yebbaεzeq i levda.

AFRANIMAN I TMURT N YIQVAYLIYEN

MOUVEMENT POUR L’AUTODÉTERMINATION DE LA KABYLIE

MAK

Lwennas: azamul n tlelli

Isem-is inuda-d meṛṛa timura. Yuγal d ayla n talsa. Yid-es, yewwi- isem Aqvayli d yisem Amaziγ, s teqvaylit yessa-ten di yal tiγmert n umaḍal.

Yecna akeffir-nneγ, yessefra aγiflif-nneγ, yessemγer deg-yiseγ-nneγ, yefka afud i umennuγ-nneγ, icebbeḥ tajaddit-nneγ. Am-wakken yessider tinekkit-nneγ ara yidir deg-wul n tmazγa ur t ntettu ara. Ad d-yeqqim d yiwet ger tqucac n umezruy amaziγ.

Lwennas yedder d ilelli, yugi lqid n udavu amesvaṭli. Aḍar-is inuda akal aqvayli , yezreΣ deg-s asirem n tlelli :
win i k-yennan sanda tleḥḥuḍ, in’as : nekk d amaziγ.

Zik i d-iveggen taqvaylit:
kker a taqvaylit svedd lqed-im
zigh macci d-targit ivan-ed yisem-im.

Yemla-yaγ-d amek ara nili di liser : win i k-yennan d acu i d-tafat, in’as: d iγallen yedduklen.

Asirem i t-izedγen, yugar tizzeγzeγt n icinga n tudert:
Xas neqḍen acḥal d itri, igenni-nneγ ur inegger ara.

Yenjeṛ avrid n tegrawla i tsutwin ara d-yalin:
Ddwa-s ad ncerreg tamurt.

Ur yeǧǧi yiwet, yenna-tent-id meṛṛa. Yal tazlitt d-tamsirt. Yal asurif yedda, yelḥa-t γef tutlayt-is. Yedder i weγref-is. Yefka tudert-is d asfel akken ad d-yefsu ujeǧǧig n tlelli.

16 iseggasen degmi t-cleqfen wid ineqqen asirem, ur d-ivan ara wi yellan deffir tmenγiwt-is. Anda ulac tidett d teγdemt ulac talwit. Wid Yenγan Lwennas, ad d-vanen ass-a neγ azekka. Ur zmiren ara ad rewlen sdat n umezruy. Annect tevγu tekk-it, ayen zerΣen ad –t-megren.

Ulac ttkal γef udavu azzayri ur ntekkes γef tidett taduli acku seg-es ar ghur-es. Ulamek ara neccekti i win i γ-yewwten. Asmi ara ncerreg tamurt, d aγref aqvayli ara icaxen γef yiman-is, imir-en, tidett anda tella ad-d-tvan: ma di tmurt ad d-tekfel, ma deg-yigenni ad d-teγli.

Aggad i t-yenγan, ur wwiḍen ara iswi-nnsen. Lwennas yekka-d nnig tatut, ur as tezmir ara lmut. Yeswa adrar s idammen-is, xas tafekka-s ddaw tmedlin, ssut-is ad yebbaεzeq i levda.

Buεziz u Cebbi , aselway n umussu

SIWEL 251312 JUIN 14

Laisser un commentaire